Iniciatives


Banys de bosc Sèlvans

Explora » Iniciatives » NaturaSalut » Banys de bosc Sèlvans

Banys de bosc Sèlvans

AGENDA: 25/11/16 els #BanysDeBosc #Selvans estem presents a 3 esdeveniments, a OLOT, SOLSONA i BUSSÒST. Teniu la notícia en aquest enllaç. Els propers dies intentarem resumir-vos unes conclusions dels 3 actes.

 

OBJECTIUS del projecte "Boscos que curen" #BanysDeBosc:

  • Enriquir la xarxa de boscos d’alt valor natural custodiats, incorporant aquells rodals amb elements de maduresa vinculats als "itineraris forestals terapèutics".
  • Promoure la conservació i custòdia de rodals d’alt valor natural adscrits o adjacents als boscos terapèutics.
  • Generar un nou servei de salut i benestar per a les persones sobre la base del potencial terapèutic dels boscos madurs o premadurs amb elements de maduresa.
  • Crear un nou recurs forestal que es converteixi en un autèntic motor dinamitzador del medi rural forestal, i instrument per a l’extensió de la sostenibilitat en el medi forestal.
  • Propiciar el funcionament de dues estructures associades al projecte: una cooperativa de guies terapèutics, i una Societat Catalana de Salut i Natura en l’àmbit mèdic.
  • Estendre i consolidar el concepte i tecnologia dels #BanysDeBosc en el territori català, i així que sigui possible a escala europea.

 

    Si preferiu una explicació amb imatges, no us perdeu el fantàstic reportatge (5 minuts) que ens van fer des de l'Agència EFE (EFE Verde), titulat "El valor terapèutic dels boscos"

    També teniu a continuacio una presentació de 15 minuts d'en Jaume Hidalgo sobre els #BanysDeBosc #Sèlvans, durant el Congrés d'Estudis Geogràfics 2016 a la Universitat de Girona.

     

    És de coneixement popular que una passejada pel bosc aporta benestar i que una major proximitat amb la natura és sinònim d’una vida més saludable. La investigació mèdica ens demostra que sí aquest contacte és amb boscos vells, els seus beneficis psicològics i fisiològics són terapèutics: regulació del nivell de cortisol ajudant a disminuir l’estrès; disminució de la pressió arterial i de les pulsacions, així com de la glucosa en sang; o bé, increment  significatiu del nombre de limfòcits, augment de l’activitat funcional d’aquestes cèl·lules antivirals i major quantitat de proteïnes anticancerígenes intracel·lulars. 

    Els països que han desenvolupat més els estudis en aquesta àrea són Japó, Corea del Sud i Estats Units demostrant els efectes beneficiosos dels boscos vells en la salut humana, a través dels anomenats “banys de bosc” (“shinrin yoku” en japonès). Els resultats són tant significatius que per exemple des de 1985 el govern japonès impulsa una xarxa de boscos terapèutics amb l’objectiu de reduir la despesa de sanitat a mig termini, i els seus metges prescriuen aquestes passejades com a mesura preventiva al desenvolupament de determinades malalties.

    En aquest context es reforça la importància de la conservació dels boscos madurs i vells, i la implantació d’itineraris forestals terapèutics es presenta com una nova estratègia per a la seva conservació, oferint així, beneficis socials, econòmics i ambientals al territori on s’estableixin.

     

     

    LA CONFIGURACIÓ D'UNA "XARXA DE BOSCOS TERAPÈUTICS" A CATALUNYA

    La gran majoria dels Boscos d’Alt Valor Natural que estem diagnosticant a Catalunya a través del nostre programa Sèlvans (veure aquest enllaç) hauran de tenir un accés públic molt limitat a causa de la seva fragilitat i caràcter únic però, en aquells que així ho permetin, estem configurant ja la implementació efectiva d’uns “itineraris forestals terapèutics”.

    D’aquesta forma, des de desembre de 2014 estem treballant la configuració i implementació d'una “Xarxa de Boscos Terapèutics” vinculada a la conservació i custòdia de boscos d'alt valor natural.

    El desenvolupament del projecte pilot a Catalunya ha suscitat un interès enorme tant a nivell de la societat com entre els més diversos actors locals (municipis, centres de salut i benestar, propietaris forestals, administració autonòmica i provincial, etc.), així com els mitjans de comunicació.

    El projecte pilot compta actualment amb la col·laboració de la Fundación Biodiversidad (Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente), el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, així com el recolzament de les Diputacions de Barcelona, Girona y Lleida, i de la Universitat de Girona (Institut de Medi Ambient).

    A "Resultats i actualitat" trobareu un interessant recull de premsa.

    És de coneixement popular que una passejada pel bosc aporta benestar i que una major proximitat amb la natura és sinònim d’una vida més saludable. La investigació mèdica ens demostra que sí aquest contacte és amb boscos vells, els seus beneficis psicològics i fisiològics són terapèutics: regulació del nivell de cortisol ajudant a disminuir l’estrès; disminució de la pressió arterial i de les pulsacions, així com de la glucosa en sang; o bé, increment  significatiu del nombre de limfòcits, augment de l’activitat funcional d’aquestes cèl·lules antivirals i major quantitat de proteïnes anticancerígenes intracel·lulars. 

    Els països que han desenvolupat més els estudis en aquesta àrea són Japó, Corea del Sud i Estats Units demostrant els efectes beneficiosos dels boscos vells en la salut humana, a través dels anomenats “banys de bosc” (“shinrin yoku” en japonès). Els resultats són tant significatius que per exemple des de 1985 el govern japonès impulsa una xarxa de boscos terapèutics amb l’objectiu de reduir la despesa de sanitat a mig termini, i els seus metges prescriuen aquestes passejades com a mesura preventiva al desenvolupament de determinades malalties.

    En aquest context es reforça la importància de la conservació dels boscos madurs i vells, i la implantació d’itineraris forestals terapèutics es presenta com una nova estratègia per a la seva conservació, oferint així, beneficis socials, econòmics i ambientals al territori on s’estableixin.

Fem una crida a les empreses, administracions, i també particulars, per ajudar-nos a desplegar tot el POTENCIAL d'aquest projecte pel qual veiem un potencial ENORME, com a nou servei de "ecoturisme de salut", i de donar un valor SOCIAL a la conservació d'un patrimoni NATURAL únic i ireemplaçable. El principal REPTE actualment és poder assegurar la cobertura econòmica de l'estructura mínima per impulsar i desplegar tot el potencial del projecte, en un moment CRUCIAL del projecte, que ha d’entrar en una fase executiva, una vegada assentades les bases, i teixida una molt àmplia xarxa d’actors. 

Tenim feina avançada molt més enllà del que podeu tenir la sensació, però per la escassedat de recursos econòmics, ara per ara hem d'anar al ritme que podem.

Si veieu alguna opció d'implicar-vos en el projecte, sobre tot econòmicament, no dubteu a contactar amb nosaltres a través del correu electrònic info@accionatura.org o bé trucant-nos al 93 237 38 02. Estem impulsant el que considerem dos autèntics "projectes de pais" - els "#BanysDeBosc #Selvans" , i una "Xarxa de Boscos d'Alt Valor Natural" - amb tota la nostra passió, però ens calen recursos econòmics que els donin estabilitat, i sobre tot que els permetin desplegar tot el seu potencial.

També us animem a ajudar-nos mitjançant una donació puntual (PayPal o targeta en aquest enllaç).

 

Opcions de col·laboració per a empreses:

  • Patrocini de la conservació efectiva de Boscos d'Alt Valor Natural amb potencial terapèutic (o bé com a santuaris de natura)
  • Idem, amb opció de relacionar la conservació dels boscos amb una primera "compensació de l'ocupació del sòl" de l'empresa (oficines, fàbriques, concessionaris, etc.), en el marc de la iniciativa CompensaNatura (www.compensanatura.org), promoguda per Acciónatura, donant una primera sortida al primer indicador oficial d'impacte d'una organització sobre la biodiversitat: la "ocupació del sòl", expressada en "m2 de superfície construïda" (Reglament EMAS, 2011).
  • Patrocini de la implementació sobre el terreny d'un ITINERARI FORESTAL TERAPÈUTIC amb opció de la configuració d'una Xarxa de Boscos Terapèutics de l'empresa. Projecte per a personal propi (prevenció de riscos laborals), clients, proveïdors, etc.
  • Patrocini del cursos de formació per a guies terapèutics (2016/2017).
  • Patrocini de la 1a Jornada catalana sobre Boscos Terapéutics (2017)
  • Associació de la marca de l'empresa amb el projecte de forma transversal
  • Cessió d'un vehicle tot terreny per al projecte, amb visualització del patrocini del mateix
  • Patrocini d'estudis mèdics sobre els beneficis dels banys de bosc per a la salut i el benestar, així com sobre diferents malalties (a través institucions d'investigació científica)

 

Opcions de col·laboració per a particulars:

Per poder configurar boscos terapèutics, la primera urgència és poder assegurar la preservació efectiva dels darrers boscos madurs de Catalunya.

En aquest sentit, Acciónatura et proposa ajudar a preservar un àrea d'un d'aquests boscos, de la MATEIXA superficie que l'espai que ocupes amb la teva vivenda, les teves oficines, magatzems, botigues, etc. La implicació és fàcil, mesurable i econòmica, i es canalitza a través de la nostra iniciativa CompensaNatura, a www.compensanatura.org

 

Gràcies, i seguim!

 

 

 

Actualment ens trobem desenvolupant les següents actuacions:

  • Identificació d’una potencial implementació de 75 itineraris forestals terapèutics a Catalunya (24 amb una primera “organització efectiva” i 51 “identificats”), que ajudarien a preservar 2.547 hectàrees de Boscos d’Alt Valor Natural.
  • Formalització de 20 pre-acords de custòdia que inclouen la dimensió terapèutica dels boscos a custodiar, amb el potencial de conservar fins a 5 Boscos d’Alt Valor Natural adjacents més per a cada bosc terapèutic (més del 90% de les 6.291 ha treballades son XN2000).
  • Signatura d’un acord model base amb una propietat forestal privada per a la implementació d’un itinerari forestal terapèutic (Caldes de Malavella)
  • Interacció (en diferents graus) amb 150+ actors locals, especialment ajuntaments, allotjaments rurals, centres de salut i benestar, centres d’atenció primària, associacions de malalties específiques, etc.
  • Concepció del guiatge forestal terapèutic, formació de 2 guies i realització de 15 BanysDeBosc pilot
  • Establiment de 5 pilars per l’assentament progressiu d’un sistema de certificació
  • Document sobre “Boscos i Salut”, com a treball pioner sobre els beneficis sobre la salut i el benestar dels BanysDeBosc.
  • Propiciat el 1er estudi mèdic a Europa que ha investigat els efectes dels BanysDeBosc sobre la fibromiàlgia (en col·laboració amb l’Hospital Trueta de Girona), i redactat el primer protocol de recerca en banys de bosc i demència.

 

Facilitem a continuació una selecció d'articles científics que volen ajudar a conformar una primera base científica pels beneficis associats als "banys de bosc", en un llistat que anirem actualitzant.

BIBLIOGRAFIA SELECCIONADA - Boscos terapèutics, Banys de bosc, Itineraris Forestals Terapèutics

Efectes dels boscos, tant fisiològics com psicològics, en PERSONES SANES

1.        Cervinka R, Höltge J, Pirgie L, Schwab M, Sudkamp J, Haluza D, et al. Zur Gesundheitswirkung von Waldlandschaften (Green Public Health - Benefits of Woodlands on Human Health and Well-being. Departament de Salut Pública, Facultat de Medicina de Viena (Austria). 2013. http://bfw.ac.at/050/pdf/BFW_Bericht147_2014_GreenPublicHealth.pdf 

Document de salut pública, elaborat pel departament de salut pública de la facultat de medicina de Viena, Àustria, on recull tota la recerca feta en relació a salut i boscos fins al 2013 per fer una avaluació de l’efecte dels boscos sobre la salut humana, sent l’avaluació final positiva a favor dels boscos.

 

2.        Lee J, Li Q, Tyrväinen L, Tsunetsugu Y, Park BJ, Kagawa T, et al. Nature therapy and preventive medicine. In Public Health—Social and Behavioral Health; Maddock, J.R., Ed.; InTech Publishing Press: Rijeka, Croatia, 2012. http://www.intechopen.com/books/public-health-social-and-behavioral-health/nature-therapy-and-preventive-medicine 

Capítol d’un llibre sobre salut pública que explica i resumeix l’evidència científica quant a la medicina forestal.

 

3.        Li Q, Otsuka T, Kobayashi M, Wakayama Y, Inagaki H, Katsumata M, Hirata Y, Li YJ, Hirata K, Shimizu T, Suzuki H, Kawada T, Kagawa T. Acute effects of walking in forest environments on cardiovascular and metabolic parameters. 2011. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21431424

Article que estudia l’efecte del bany de bosc sobre paràmetres cardiovasculars i metabòlics, sent els resultats favorables. Disminueixen la tensió arterial i les catecolamines en sang, augmenta l’adiponectina (nivells baixos d’aquesta proteïna estan associats amb problemes metabòlics severs com ara obesitat, diabetis mellitus, malaltia cardiovascular i síndrome metabòlica) i augmenten també els nivells de la sulfat-dehidroepiandrostendiona (hormona amb un efecte cardioprotector, antiobesitat i antidiabètic).

 

4.        Park BJ, Tsunetsugu Y, Kasetani T, Kagawa T, Miyazaki Y. The physiological effects of Shinrin-yoku (taking in the forest atmosphere or forest bathing): evidence from field experiments in 24 forests across Japan. Environ Health Prev Med. 2010;15(1):1826. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2793346/ 

Article que resumeix els estudis científics en 24 parcs forestals del Japó (en total 280 participants) quant als efectes fisiològics i psicològics dels banys de bosc. Resultats: Fisiològicament disminueixen la freqüència cardíaca, la tensió arterial i les concentracions de cortisol. Es modifica la variabilitat cardíaca, mostrant una activació del sistema nerviós parasimpàtic (responsable de la funció restauradora del cos) i una disminució del sistema nerviós simpàtic (responsable de la resposta a l’estrès). En l'àmbit psicològic es veu disminució d'emocions i sentiments negatius com ara tristesa, enuig, fatiga, desconcert i un augment del sentiment positiu del vigor.

 

 

 

Efectes dels boscos/banys de bosc en la immunitat de PERSONES SANES

5.        Li, Q. Effect of forest bathing trips on human immune function. Environ Health Prev Med. 2010; 15(1): 9–17. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2793341/pdf/12199_2008_Article_68.pdf 

Article que descriu els diferents estudis que s’han fet sobre l’efecte positiu dels banys de bosc en la funció immunitària i planteja la hipòtesi de l’acció dels components orgànics volàtils com a explicació de per què millora el sistema immunitari després d’un bany de bosc.

 

 

Efectes del bosc/banys de bosc en persones amb DIABETIS

6.        Ohtsuka Y, Yabunaka N, Takayama S. Shinrin-yoku (forest-air bathing and walking) effectively decreases blood glucose levels in diabetic patients. Int J Biometeorol. 1998;41:1257. https://www.researchgate.net/publication/51324277_Shinrin-Yoku_forest-air_bathing_and_walking_effectively_decreases_blood_glucose_levels_in_diabetic_patients

L’únic estudi, fins ara, que avalua els banys de bosc en un grup de persones amb diabetis no insulinodependent, fent sortides durant 6 anys. Demostra que els banys de bosc disminueixen els nivells de glucosa en la sang i els de l’hemoglobina glicosilada (marcador d’un bon control de la diabetis). Als participants també els hi baixa la tensió arterial.

 

 

Efectes del bosc/banys de bosc en persones amb HIPERTENSIÓ ARTERIAL

7.        Mao GX, Cao YB, Lan XG, He ZH, Chen ZM, Wang YZ, Hu XL, Lv YD, Wang GF, Yan J. Therapeutic effect of forest bathing on human hypertension in the elderly. J Cardiol. 2012;60(6):495-502. doi: http://dx.doi.org/10.1016/j.jjcc.2012.08.003

L’estudi compara les xifres de tensió arterial, paràmetres analítics cardiovasculars i psicològics de dos grups de persones de 60 a 75 anys amb hipertensió arterial (12 persones per grup). Un grup passeja pel bosc i un grup ho fa per la ciutat, durant set dies. En el grup de persones que fan les passejades al bosc baixen, tant la tensió arterial sistòlica com la diastòlica, milloren els paràmetres analítics (hormones relacionades amb la tensió arterial com ara el sistema renina-angiotensina) i milloren paràmetres psicològics.

 

 

Efecte dels boscos/banys de bosc en l’INSOMNI

8.        Morita E, Imai M, Okawa M, Miyaura T, Miyazaki S. A before and after comparison of the effects of forest walking on the sleep of a communitybased sample of people with sleep complaints. doi:  10.1186/1751-0759-5-13. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3216244/pdf/1751-0759-5-13.pdf 

S’estudia l’efecte del bany de bosc sobre la duració i la qualitat de la son en 71 persones amb alteracions de la son, observant que després del bany de bosc els participants dormen més temps, mentre dormen augmenta el temps d’immobilitat i millora la profunditat i la qualitat de la son.

 

 

Efecte dels boscos/banys de bosc en la FIBROMIÀLGIA

9.        López-Pousa S, Bassets Pagès G, Monserrat-Vila S, de Gracia Blanco M, Hidalgo Colomé J, Garre-Olmo J. Sense of Well-Being in Patients with Fibromyalgia: Aerobic Exercise Program in a Mature Forest—A Pilot Study. Evidence-Based Complementary and Alternative Medicine. 2015. Article ID 614783. http://www.hindawi.com/journals/ecam/2015/614783/.

Primer i únic estudi científic sobre banys de bosc a l’Estat Espanyol. Es compara l’efecte sobre la fibromiàlgia dels banys de bosc si es fan en un bosc madur o en un bosc jove. Hi van participar 30 dones diagnosticades de fibromiàlgia, fent un total de sis passejades pel bosc. Un subgrup va fer passejades en el bosc madur i l’altre en el bosc jove. Pels dos grups s’observa una millora en l’ansietat i la hipersensibilitat. En relació a les persones que van passejar pel bosc madur, es va observar una disminució dels dies amb dolor intens i insomni i un augment dels dies de benestar en comparació amb les persones amb fibromiàlgia que van estar al bosc jove.

 

Efecte dels boscos/banys de bosc en la DEMÈNCIA

10.      Cook M. Forests as places of mental well-being for people with dementia. Forestry Comission Scotland and departments of Geography and Social Dimensions of Health Institute (University of Dundee). 2015. http://www.forestry.gov.uk/pdf/FCRN019.pdf/$FILE/FCRN019.pdf

Valoració d’un projecte pilot amb persones amb demència i boscos: 30 persones entrevistades sobre els efectes del bosc en la salut de persones amb demència i les barreres d’accés al bosc d’aquest col·lectiu. S’objectiva millores tant en la salut física, com cognitiva, com psicològica i com social. També hi ha efectes positius sobre els cuidadors.

 

 

Teories sobre els MECANISMES pels quals els banys de bosc milloren la salut

11.      Tsunetsugu Y, Park BJ, Miyazaki Y. Trends in research related to Shinrinyoku(taking in the forest atmosphere or forest Bathing) in Japan. Environ Health Prev Med. 2010;15(1):2737. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2793347/pdf/12199_2009_Article_91.pdf

Article que resumeix la recerca en teràpia forestal des de 1995 fins al 2010 i els efectes dels banys de bosc sobre la salut, tant física com psicològica. Interessant d’aquest article és l’anàlisi de l’efecte dels banys de bosc a través dels sentits (visió, olfacte, audició i tacte). I en aquesta línia, s’explica els efectes dels compostos orgànics volàtils (“phytoncides”), inhalats durant l’estada al bosc, sobre la salut.

 

 

12.      Craig JM, Logan AC, Prescott SL. Natural environments, nature relatedness and the ecological theater: connecting satellites and sequencing to shinrin-yoku. Journal of Physiological Anthropology. 2016;35(1): 7-10. DOI: 10.1186/s40101-016-0083-9. http://jphysiolanthropol.biomedcentral.com/articles/10.1186/s40101-016-0083-9

Article que enllaça la recerca biomèdica sobre els banys de bosc amb la recerca en aerobiologia (compostos orgànics volàtils, microbiota), la informació sobre espais verds i salut pública que obtenim a través de la tecnologia satèl·lit i la psicologia ambiental.

 

 

Diferències entre un bosc madur i un jove

13.      Takayama, N. The therapeutic effect of taking in the atmosphere of a forest. Poster in the Fourth International Conference on Monitoring and Management of Visitor Flows in Recreational and Protected Areas. Management for protection and sustaina le development. 2008;516-520. http://mmv.boku.ac.at/downloads/mmv4-proceedings.pdf

En quant a la maduresa d’un bosc, hi ha estudis que indiquen que un bosc madur, es a dir, amb arbres vells pot ser més terapèutic que un bosc jove. En un estudi realitzat al Japó (Takayama, 2008)  es van comparar dos boscos madurs amb arbres vells (un bosc amb cedres de més de 250 anys d’edat i un altre amb xipresos de més de 300 anys d’edat) amb un bosc jove (un bosc de repoblació artificial, ben cuidat, amb cedres i de cedres i xipresos plantats fa 50 anys). Després d’un passeig confortable de 15 minuts es va poder objectivar que els participants del passeig en els dos boscos més madurs es sentien amb més vitalitat i amb menys tensió i ansietat que els participants del passeig en el bosc més jove. A més a més, els primers van descriure els boscos madurs com més naturals, amb més bellesa, sensació d’espiritualitat, més tranquil·litzadors i saludables. Els resultats s’atribueixen a les diferències en les característiques entre els boscos madurs i el jove en quant a que el bosc madur té menys densitat d’arbres i d’àrea basimètrica, vistes menys saturades i una intensitat lumínica relativament menor, aspectes que aporten un ambient més relaxant al bosc madur.

I en un estudi amb persones afectades de fibromiàlgia es va veure que les estades en el bosc madur milloraven més la simptomatologia dels participants que les estades en un bosc jove (Lopez-Pousa, 2015).

 

I.                  Efectes dels boscos, tant fisiològics com psicològics,  en persones sanes